5. Tancament de l'assigntura i l'avaluació

Com que penso que les entrades que hem anat fent al blog van molt lligades a la feina que hem desenvolupat en el conjunt de l’assignatura, faré aquesta avaluació de manera paral·lela.

Les activitats d’avaluació continuada que ens han proposat els consultors ens han servit per poder treballar i assolir els objectius generals del pla docent de l’assignatura. En concret:

• Amb l’estudi dels mòduls de l’assignatura i els altres materials complementaris aportats pels consultors i amb l’elaboració de la primera PAC (Estudi de cas: visualització i anàlisi del vídeo, debat i informe), hem treballat entorn dels primers objectius proposats:
  o Conèixer i emprar adequadament les expressions i els conceptes que ofereixen diverses disciplines per analitzar i comprendre els reptes que planteja la diversitat cultural.
  o Examinar els models teòrics de política educativa relacionats amb el tractament de la diversitat cultural i relacionar-los amb decisions relatives a l’educació.
  o Analitzar els diversos tractaments educatius de la diversitat cultural i els reptes que planteja en els àmbits de l’educació formal i no formal.
  o Examinar i avaluar situacions educatives caracteritzades per la diversitat cultural i fer propostes per intervenir-hi des d’una perspectiva psicopedagògica.



• Amb la segona PAC (Elaboració d’una webquest i informe) i la tercera (Catalogació i avaluació de recursos per a l’educació intercultural en línia), hem treballat l’últim dels objectius generals del pla docent:
  o Adquirir un domini suficient d’eines informàtiques com a mitjà de treball personal i professional, demostrant així competències i coneixements propis de l’assignatura.
  

El retorn de les PAC que ens han lliurat els consultors i la consulta reiterada als mòduls i als materials complementaris ens han permès consolidar els aprenentatges bàsics, els conceptes fonamentals d’aquesta assignatura. Aquesta feina de “reciclatge” dels aprenentatges és molt útil en els contextos d’ensenyament-aprenentatge a les aules.

Les PAC han proposat activitats molt pràctiques que han servit per contextualitzar els continguts dels mòduls en el que ha de ser la nostra tasca com a psicopedagogs, especialment en el camp de l’educació formal.

Les propostes que ens han fet els consultors per anar construint el blog, penso que han estat una molt bona eina per ajudar-nos a reflexionar i avaluar la pròpia tasca; valoració que ha de formar part de la feina del psicopedagog en el seu treball en equip amb altres professionals. No és suficient en avaluar quin ha estat el resultat de la intervenció duta a terme, sinó que cal avaluar tots els moments d’aquest procés d’intervenció, des del moment de rebre la demanda, passant pels disseny,… El blog ha estat una bona eina per ajudar-nos a adquirir aquest hàbit.

En el meu blog, a més de les entrades demanades pels consultors, hi he afegit enllaços a altres webs que ofereixen recursos interessants per al treball de la interculturalitat; enllaços que he anat afegint de manera progressiva, a mesura que anàvem avançant en l’estudi de l’assignatura i accedia a nous materials (per exemple sobre les webquest). També hi he fet un recull dels documents i altres materials que els companys van aportar en l’interessant debat de la primera PAC.

De moment, no he pensat quina utilitat li donaré al blog d'ara en endavant. Actualment, en la meva tasca professional no tinc oportunitat de treballar la interculturalitat d'una manera específica. Com he defensat en totes les activitats d’aquest assigntura el fet de no treballar la interculturalitat perquè sí, perquè toca, sinó que cal integrar-la al currículum com a projecte de centre; en el moment que, en el centre on treballo, arribem a aquest punt, suposo que el podré reciclar i utilitzar com a eix vertebrador d’aquest treball. Sóc una gran defensora dels blogs de centre, d’aula, de professor, d’alumnes,… com a eina que serveix per guiar el treball d’una assignatura o projecte, d'una manera motivadora pels alumnes, i molt útil per a ells i per als professors, per la seva facilitat d'ús i les possibilitats que donen les múltiples eines de la web 2.0.

Com ja havia pogut llegir en algun fòrum de la UOC, aquesta és una assignatura que porta feina però amb la que realment s’aprén molt. I a més, els blogs i webquests elaborats en d’altres semestres són una bona eina de consulta per als que ara hi estem matriculats.

4. Avaluació de recursos per a la interculturalitat

La nova realitat social que s’està configurant en el nostre entorn més immediat, comporta, com no pot ser d’altra manera, una nova realitat educativa. Per ajudar als centres educatius i als professionals que hi treballen, els psicopedagogs haurem de recòrrer als mitjans que tenim al nostre abast, sabent triar aquells que siguin més adequats per assolir els nostres objectius, tenint com a marc de referència dos dels factors que més intervenen en el canvi que s’està desenvolupant:

• D’una banda, ens cal conèixer els aspectes més destacats de les cultures presents a l’àmbit social i educatiu en què treballem per poder promoure una educació de qualitat per a tots, ajudant-los, des de les diferències existents, a arribar a assolir objectius comuns. Així podrem ajudar als equips docents a promoure valors com el respecte, la valoració mútua, la convivència amb diferents grups socials i culturals…


• D’altra banda, hem de saber utilitzar en la nostra feina, i ajudar als professionals de l’educació a què ho puguin fer també ells, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), ja que són una eina molt eficaç per afrontar amb eficàcia i eficiència els reptes socials i educatius del present i del futur, presidits per un entorn en permanent canvi i transformació.

Però és important que poguem evitar caure en un error força habitual actualment en el món educatiu: no hem d’utilitzar qualsevol recurs que trobem a la xarxa per més atractiu que ens sembli plàsticament i tècnicament. Cal tenir una programació que serveixi de base i fonament a la nostra tasca i a la dels equips docents dels centres que assessorem. L’educació intercultural no pot ser fruit de la improvisació: cal integrar-la en el currículum del centre i de les matèries. Com bé se’ns diu a les Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius d’ESO 2008-09 (Resolució de 30 de juny de 2008), en la pàgina 94, quan es refereix a l’ús de les TIC: “Per contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques establertes en el currículum vigent, en especial de la competència comunicativa lingüística i audiovisual i la del tractament de la comunicació i competència digital, cal que, seguint els continguts dels currículums...” En el marc de la seva autonomia, cada centre pot incloure, de manera transversal, aquells continguts interculturals que s’adequïn a la seva realitat.

El treball que hem dut a terme en les PAC 2 i 3, ens ha servit, com a futurs psicopedagogs, per conèixer recursos a la nostra disposició que faciliten aquestes tres aspectes:

• En primer lloc, disposar d’informació sobre les cultures presents a la nostra societat. També, hem pogut treballar amb fonts de coneixement sobre aspectes relacionats amb el concepte d’interculturalitat i que ens són molt necessaris en la nostra tasca com a psicopedagogs: diversitat cultural, universalisme, particularisme, relativisme cultural, nivells d’interculturalitat…
  
• En segon lloc, hem pogut conèixer i aprendre a elaborar Webquest, propostes didàctiques que faciliten el desenvolupament de les competències bàsiques, el treball cooperatiu i prioritzen la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en un producte creat pels propis alumnes (segons la definició de la Comunitat Catalana de Webquest). Així mateix, hem conegut webquest ja elaborades i les hem pogut analitzar de manera crítica per veure quines realment podien respondre al nivell d’interculturalitat que voldríem treballar. Fruit d’aquest anàlisi hem pogut arribar a la conclusió que les webquest són unes aplicacions TIC que permeten, d’una manera molt fàcil, la integració dels continguts multiculturals i interculturals en els currículums dels centres educatius.
  
• Finalment, hem pogut fer ús del treball cooperatiu i en xarxa, eina importantíssima als centres educatius, entre els alumnes, i també entre els equips docents i per a nosaltres mateixos, ja que, com a futurs psicopedagogs, hem de poder desenvolupar projectes en equips multidisciplinars i poder resoldre satisfactòriament els conflictes que puguin sorgir.
  
  

3. Seguiment i evolució de la Webquest

La webquest que he elaborat conjuntament amb la Mercè Crusats porta per títol “Som peces d’un mateix puzle”.

En aquesta webquest proposem tres objectius didàctics als alumnes als quals va adreçada:

• En primer lloc, volem demostrar que som com som actualment per una barreja d’influències de pobles molt diversos que han format part de la nostra història i ara formen part de la nostra identitat com a societat.


• En segon lloc, veurem que, dia a dia, continuem construint aquesta identitat intercultural amb la convivència amb persones de procedències molt diverses: com influeixen en la nostra manera de ser i viure els trets característics de la diversitat de cultures diferents que conviuen en un mateix lloc.


• Finalment, però no menys important, veurem que a partir del coneixement i estimació de les pròpies arrels, podem incorporar i valorar nous costums.

Aparentment ens ha estat fàcil plasmar els conceptes tèorics treballats en els mòduls i altres documents de l’assignatura en aquesta proposta didàctica. Penso que en les activitats que proposem als alumnes treballaran continguts relacionats estretament amb conceptes com ara: universalisme i particularisme, comparació de cultures i diversitat cultural, relativisme cultural, conflictes de poder, entre d’altres.

Sense voler ser ambicioses, penso que la proposta didàctica que hem elaborat amb la Mercè, pretén arribar a un nivell alt o de transformació cultural en el que la interculturalitat és entesa com un valor essencial per a la societat. Començant el camí en un nivell bàsic o d’intercanvi de coneixement sobre les diverses cultures en joc, volem arribar a la creació de llenguatges culturals nous. Pretenem arribar a models d’interacció on es puguin crear nous patrons i codis culturals, producte de la fusió d’elements dels grups culturals en joc.

Tot plegat, amb les TIC com a mitjanceres d’aquest procés, a través d’una eina com és la webquest que facilita l’aprenentatge i el treball cooperatiu, la tutoria entre iguals, la competència bàsica d’aprendre a aprendre, la competència tecnològica,… A través de la webquest podem utilitzar Internet per aprendre a informar-nos, no únicament com a consumidors d’informació, sinó sent capaços d’interpretar els fets de manera reflexiva.

Als mestres i professors, les webquest ens permeten aprofitar les grans possibilitats educatives i socials que ofereixen per ensenyar i entrenar competències personals i socials de molta utilitat per als nens i joves d’acord amb el seu contingut. En aquest sentit, a la Mercè i a mi, ens ha estat de gran utilitat el material per a docents que hem trobat en aquest enllaç: Articles i entrevistes, recollits per Carme Barba a la seva web De mestr@ a mestre/a. Us recomano la lectura d'alguns d'ells!

Respecte al treball en grup, ens ha estat fàcil organitzar-nos i posar-nos d’acord. A partir d’una primera pluja d’idees via correu electrònic vam acordar els aspectes clau que volíem treballar en la webquest; vam elaborar un document de word que ens va servir de columna vertebral del nostre treball. Durant els primers dies vam anar enriquint aquest document amb les aportacions que cadascuna de nosaltres anava treballant. Vam fer una breu trobada presencial per acabar de consensuar alguns aspectes i posteriorment vam acabar de fer tot el treball telemàticament. No hem tingut grans dificultats tècniques; ens ha anat molt bé tenir ja tot el material a punt en format Word abans de posar-nos a passar-ho a l’entorn phpWebquest. Hem procurat mantenir el contacte diari per anar solucionant tots els dubtes que podien anar sorgint.

2. Debat

En relació al debat de la PAC1, voldria fer diverses reflexions:

En l’aspecte formal: s’han fet nombroses intervencions, moltes més de les que se’ns demanaven; la major part d’ells amb aspectes novedosos, amb riques aportacions d’idees, opinions, experiències i també recursos. En alguns moments, ens hem repetit una mica; tots volíem donar la nostra opinió, tot i que, sovint, amb el perill de repetir el que ja havien dit altres companys. Els fils de debat oberts s’han anat desenvolupant; generalment no han quedat temes oberts i sense tractar, sinó que s’han anat encadenant les idees entorn de les propostes dels companys/es.

En relació al contingut: hem coincidit força en les opinions; no ens hem trobat amb discrepàncies importants, sinó amb lleugers punts de vista una mica diferents. Els comentaris han estat molt rics; es notava, en molts casos, la lectura acurada dels materials de l’assignatura. Majoritàriament es feia referència a les fonts consultades abans d’expressar les opinions. Ha estat també molt interessant l’aportació d’experiències diferents per part d’aquells que treballen en àmbits relacionats amb el tema. I també, tots els recursos (articles, documents, vídeos, webs,…) que s’han adjuntat als missatges. Penso que, a la nostra aula, hem tocat amb força aprofundiment tots els temes que es podien derivar del vídeo i de les propostes del consultor.

Realment ha estat un debat que ha afavorit un aprenentatge col·laboratiu entre tots els companys/es de l’aula.

He fet un recull d'alguns dels diversos recursos que els companys i companyes han anat oferint en les seves intervencions en els dos debats:

Documents del Departament d'Educació:

• Espais de Benvinguda Educativa

• Aules d'Acollida


• Pla d'entorn

Articles:

• Espais de benvinguda educativa (El Periódico, 22/09/208)


• El choque cultural (Gabriela Cortés, 2002)


• ¡No es como lo vi en la tele!


• El mocador de la discòrdia (El Punt, 5/10/2007)


• Convivir en la discordia (Caterine Galaz, 2007)


• La bata vuelve al Bachillerato (La Vanguardia, 3/10/2008)

Documentació diversa:

• El Hiyab


• Manifestat per la laïcitat


• La professionalització docent (Francesc Imbernon)


• Escoles sense racisme (Bèlgica)
  

Vídeos:

• La laïcitat a l'escola


• La mestra ("Tot un món", TV3)
  
  

INICI

El sistema educatiu del nostre país desenvolupa la seva activitat en el marc d’una societat multicultural que va avançant cap a un model de societat intercultural. Els alumnes són diferents entre ells i aquest ha de ser el punt de partida de la nostra acció assessora. Hem de poder definir uns plantejaments sobre l’atenció a aquesta diversitat, i aplicar estratègies adients a fi de donar resposta als diferents interessos, capacitats, ritmes d’aprenentatge i altres aspectes del desenvolupament personal i social de tots els alumnes.

Aquesta nova realitat educativa requereix afrontar el repte d’educar des d’un plantejament que atengui la “diversitat de cultures”, respectant les diferents maneres d’entendre la vida i fent possible que, des de les diferències culturals reconegudes, els alumnes desenvolupin uns valors comuns. Es tracta de fer possible que tots puguin adquirir aptituds i actituds que els capacitin per viure de manera satisfactòria i adequada en una societat multicultural. Per això, en primer lloc ens cal conèixer els aspectes més destacats d’aquestes cultures per poder promoure una educació de qualitat per a tots, ajudant-los, des de les diferències existents, a arribar a assolir objectius comuns. Si és important el manteniment de la pròpia identitat cultural i lingüística, també és un signe de maduresa social el respecte, la valoració i la convivència amb els diferents grups culturals que també formen part de la nostra societat. La diferència ens ha de portar a l’enriquiment mutu.

Cal la definició i concreció d'una concepció d’escola per a tothom, tot recorrent als mitjans que siguin més adequats en funció de la gran diversitat de col.lectius que hi tindran accés i que permeti el flux de coneixements i experiències. El cooperativisme, el treball en xarxa, seran bàsiques. En aquest marc definit pel nou paradigma educatiu, la incorporació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en la nostra societat ha configurat un món en canvi constant. Cal aprofitar els canvis tecnològics per afrontar amb eficàcia i eficiència els reptes socials i educatius del present i del futur, presidits per un entorn en permanent canvi i transformació. L'escola no pot mirar-se la societat i tot allò que en ella s'hi cou des de fora, sinó que ha de saber treballar i conviure amb tots els elements i les eines que intervenen i fan possible el progrés.

La integració de les TIC a les escoles, i per a la nostra tasca d’assessors, ens ha de permetre:

• aplicar metodologies actives, participatives, que promouen el treball cooperatiu;


• atendre a la diversitat per la construcció d'aprenentatges significatius, tendint a una pedagogia més diferenciada, individualitzada, per donar resposta a l'heterogeneïtat dels alumnes i donant més autonomia als alumnes;


• treballar en xarxa per trencar el tradicional aïllament entre els centres i promoure una cultura solidària entre escoles i mestres.