4. Avaluació de recursos per a la interculturalitat

La nova realitat social que s’està configurant en el nostre entorn més immediat, comporta, com no pot ser d’altra manera, una nova realitat educativa. Per ajudar als centres educatius i als professionals que hi treballen, els psicopedagogs haurem de recòrrer als mitjans que tenim al nostre abast, sabent triar aquells que siguin més adequats per assolir els nostres objectius, tenint com a marc de referència dos dels factors que més intervenen en el canvi que s’està desenvolupant:

• D’una banda, ens cal conèixer els aspectes més destacats de les cultures presents a l’àmbit social i educatiu en què treballem per poder promoure una educació de qualitat per a tots, ajudant-los, des de les diferències existents, a arribar a assolir objectius comuns. Així podrem ajudar als equips docents a promoure valors com el respecte, la valoració mútua, la convivència amb diferents grups socials i culturals…


• D’altra banda, hem de saber utilitzar en la nostra feina, i ajudar als professionals de l’educació a què ho puguin fer també ells, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), ja que són una eina molt eficaç per afrontar amb eficàcia i eficiència els reptes socials i educatius del present i del futur, presidits per un entorn en permanent canvi i transformació.

Però és important que poguem evitar caure en un error força habitual actualment en el món educatiu: no hem d’utilitzar qualsevol recurs que trobem a la xarxa per més atractiu que ens sembli plàsticament i tècnicament. Cal tenir una programació que serveixi de base i fonament a la nostra tasca i a la dels equips docents dels centres que assessorem. L’educació intercultural no pot ser fruit de la improvisació: cal integrar-la en el currículum del centre i de les matèries. Com bé se’ns diu a les Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius d’ESO 2008-09 (Resolució de 30 de juny de 2008), en la pàgina 94, quan es refereix a l’ús de les TIC: “Per contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques establertes en el currículum vigent, en especial de la competència comunicativa lingüística i audiovisual i la del tractament de la comunicació i competència digital, cal que, seguint els continguts dels currículums...” En el marc de la seva autonomia, cada centre pot incloure, de manera transversal, aquells continguts interculturals que s’adequïn a la seva realitat.

El treball que hem dut a terme en les PAC 2 i 3, ens ha servit, com a futurs psicopedagogs, per conèixer recursos a la nostra disposició que faciliten aquestes tres aspectes:

• En primer lloc, disposar d’informació sobre les cultures presents a la nostra societat. També, hem pogut treballar amb fonts de coneixement sobre aspectes relacionats amb el concepte d’interculturalitat i que ens són molt necessaris en la nostra tasca com a psicopedagogs: diversitat cultural, universalisme, particularisme, relativisme cultural, nivells d’interculturalitat…
  
• En segon lloc, hem pogut conèixer i aprendre a elaborar Webquest, propostes didàctiques que faciliten el desenvolupament de les competències bàsiques, el treball cooperatiu i prioritzen la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en un producte creat pels propis alumnes (segons la definició de la Comunitat Catalana de Webquest). Així mateix, hem conegut webquest ja elaborades i les hem pogut analitzar de manera crítica per veure quines realment podien respondre al nivell d’interculturalitat que voldríem treballar. Fruit d’aquest anàlisi hem pogut arribar a la conclusió que les webquest són unes aplicacions TIC que permeten, d’una manera molt fàcil, la integració dels continguts multiculturals i interculturals en els currículums dels centres educatius.
  
• Finalment, hem pogut fer ús del treball cooperatiu i en xarxa, eina importantíssima als centres educatius, entre els alumnes, i també entre els equips docents i per a nosaltres mateixos, ja que, com a futurs psicopedagogs, hem de poder desenvolupar projectes en equips multidisciplinars i poder resoldre satisfactòriament els conflictes que puguin sorgir.